Avui és un dia intens (i dic és perquè no ha acabat, encara).
Primer de tot, el CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) eixampla encara més la distància entre partidaris de la independència de Catalunya i partidaris de l'unionisme.
Rubalcaba afirma que hi ha "camins legals" per assolir la sobirania.
I per últim, Gregorio Peces Barba, un dels pares de la constitució espanyola i ex dirigent del PSOE afirma que és impossible que una nació amb 500 anys d'unitat com és Espanya es trenqui. I no ha tingut cap problema en assegurar que la llengua pròpia de Catalunya no és el català, si no el castellà.
Anem per parts:
El CEO eixampla encara més la distància entre partidaris i detractors de la independència.
Segons aquest organisme de la Generalitat, un 45'4% dels catalans votarien a favor d'un Estat Propi, front un 24,7% que votaria per la continuïtat de la unió a Espanya.
Això suposa un creixement de dos punts respecte al mes de juny, quan només un 42'9% era a favor de la independència.
Tenint en compte que un 23'8% dels catalans no aniria a votar, el Sí guanyaria amb un 65% dels vots.
Si aquest estudi plasma la realitat tal com és, en aquest blog ni s'aprova ni es desmenteix, perquè no es convoca un referèndum? La majoria de Catalans desitja la independència de la seva terra, aleshores, a què esperen?
Sí, és cert que no és tan fàcil, ja que suposadament és "anticonstitucional", però hi ha grups que busquen sortides a aquest "problema", com ho van fer les onades de consultes populars arrel de la realitzada a Arenys de Mar el 2009, o la iniciativa que a ICV li agradaria portar a terme, excloure a Catalunya de la Constitució Espanyola, per així, tenir dret a decidir.
Crec que ara mateix sens presenta un camí de roses cap a la independència, pensem en els fets actuals que viu la gran nació espanyola: inestabilitat política, crisi econòmica, retirada de les armes per part d'ETA, gran polèmica creada a arrel d'això últim, i un gran sentiment independentista a Catalunya.
Sincerament, i no és més que la meva opinió: ara és el millor moment per moure fitxa.
Això sí, movem-la tots junts i amb força. Més val avançar un alfil que tres peons.
També cal parlar, avui, de l'"extrannya" afirmació que Rubalcaba feia en una entrevista a RAC1.
El candidat socialista per a les eleccions del 20N ha assegurat que ell no està d'acord en aplicar el dret de l'autodeterminació, però ha negat que l'actual marge legal tanqui les portes a una possible sortida independent per la via democràtica.
Segons el socialista "Hi ha vies a la Constitució i als Estatuts per a que això és pugi fer, malgrat que no és fàcil perquè exigeix un acord substantiu en aquell que se separa i en l'Estat del qual se separa"
Ara, es quan hem de pensar si ens està explicant realment el que pensa i les possibilitats reals, o si és un intent d'aconseguir vots catalans.
Tot i així, trobo important que un polític d'especial importància com és Rubalcaba sigui capaç d'afirmar això. Interpreto que això vol dir que l'Estat Espanyol comença a conscienciar-se sobre la realitat a Catalunya.
Finalment: el dirigent històric del PSOE, Gregorio Peces Barba, i un dels pares de la "Constitución" ha assegurat que "Es impossible que una nació de 500 anys com Espanya es pugui disoldre" també ha afirmat que l'única nació sobirana a Espanya, és Espanya.
I ja, per dir-la encara més grossa, ha assegurat que "quivocadamente se ha aceptado que se diga en cataluña que el catalán es la lengua propia, cuando la lengua propia de todo el estado es el castellano, y también en Cataluña".
El mateix dia que el representat del PSOE afirma que hi ha vies per a la independència un antic dirigent socialista afirma que es impossible que Espanya es trenqui, i per si fos poc, afirma que la llengua pròpia de Catalunya és el castellà.
Cal remarcar que és aquesta la suposada esquerra espanyola, que té un discurs que, potser sense voler-ho, ens remunta a l'època franquista amb el discurs del rei Joan Carles I on afirmava que el castellà mai va ser imposat a ningú.
Cal recordar que aquesta nit al voltant de les 22:15 TV3 emet un programa sobre els polítics catalans Companys i Macià. Espero que ningú se'l perdi.
Ànims!
