25N2012, un llop disfressat de xai?

Tot aquell que hagi llegit algun escrit meu antic sap
perfectament que em considero independentista com el que més. Tot i així, no sóc 100% partidari D'aquestes eleccions anticipades, o com diuen alguns, referèndum encobert.

El què està clar és que el MHP Artur Mas ha defraudat als seus votants, no diré als catalans perquè això alguns ja ens ho esperàvem, per tant és totalment legitim que convoqui eleccions, i és D'agrair que ho faci en un to independentista.

Permeteu-me creure que trauran la majoria absoluta. N'estic bastant segur. Ara mateix tothom, o pràcticament tothom, s'ha oblidat de la problemàtica social catalana (Adéu a l'estat del benestar) i només pensen en la independència.
Això provocarà que en tota la campanya electoral de CiU el tema predominant, sinó l'únic, sigui la qüestió nacional i s'empri com a cortina de fum per amagar les polítiques socials neoliberals de la dreta "independentista".

Sí, he escrit "independentista", entre cometes. Algú em podria dir que això es podia fer abans de l'11S2012 i que ara ja no calen les cometes. Caldria saber les intencions reals de CiU en tots aquests moviments "cap a la plenitud nacional" o "la sobirania nacional" i mai INDEPENDÈNCIA.

Me'n vaig per les branques, tornem-hi.
Així doncs CiU aconseguirà moltíssim vot independentista i, suposem, aconseguirà la majoria absoluta.
Potser això si que ens porta a la independència (perdó, plenitud nacional) com ells prometen, no hi desconfio al 100%, però on més ens durà? A perdre més hospitals? A guanyar més alumnes per classe? A perdre professors als instituts? A pagar més taxes universitàries? I tot això sota l'excusa de la independència? Perdoneu, però NO.

Jo no vull que la independència em costi un ull de la cara, quan estant a Espanya ja me'n falta un.
Per twitter ahir em van dir "ja no es tracta del pa, si no del forn". Potser CiU ens proporciona un bon forn, però potser, i n'estic bastant segur, ens traurà el blat per fer pa. Així doncs, de què ens servirà un forn?

Si us plau, ciutadans de Catalunya, feu un vot responsable, voteu independència, però voteu també a l'estat del benestar.

No a les critiques a TV3, si us plau.

Avui escriuré este article en lo parlar de l'Ebre, per los motius, que ,segurament ja tots vatros coneixereu. Sí, ahir TV3 va subtitular lo parlar de l'Ebre al programa 30 minuts. Los tuiters ja se n'han fet ressó demanant que la televisió calatana demani disculpes i també ho ha fet lo partit "Solidaritat per la independència".

Primer de tot dir que se podria dir que sóc mig ebrenc. Vaig nèixer a Barcelona i tota la meua família és d'aquí, però des de ven menut hai passat tots los caps de setmana, ponts, vacances etc entre l'Ampolla i el Perelló, al Baix Ebre, i és per això que conec un poc l'actualitat d'allí baix i lo parlar.

Suposo que després d'esta introducció pareixerà que esitgue en contra del que ha fet TV3, però no és així.
És cert que anquella gent que parlava al 30 minuts eren de l'Aldea, per tant eren catalans i parlaven català. Però, a vore, lo català de l'ebre és, segurament, lo més diferent a la llengua estàndard que trobarem a Catalunya, i per tant és possible que gent d'altres puestos no els entengui bé.

A casa meua, los meus pares, que són més aviats castellanoparlants, quan són a l'Ebre moltes vegades no entenen lo que les hi diu la gent. Lo parlar de l'Ebre és especialment ràpid i en paraules diferents a les del català estàndard. Alguns exemples:

-Torcar : Espolsar.
-Granar : Escombrar.
-Escurar : Fregar els plats.
-Amollar : Parar o treure

És per això que no trobo pas cap ofensa cap a la gent de l'Ebre.

Cal entendre que a TV3 se parla lo català estàndard, no se parla ni lo català barceloní (tot i que la majoria de presentadors són barcelonins i això "abarcelonitza" lo català de TV3). Se parla lo català de Pompeu Fabra, lo català que anten tota la població catalana sense cap problema, des de Fraga fins a Maó i des de Salses fins a Guardamar, passant per Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
Subtitulant la gent que parlava s'aconsegix que qui no ho enten ho entengui, i qui ja ho enten perquè te esta sort pos perfecte. Segeixo sense trobar l'ofensa.

Ara, això sí. Me sembla molt bé la proposta de SI de subtitular totes aquelles llengues que no siguen la catalana, inclós lo castellà. I no pas per motius identitaris, jo penso que si algo se pot estalviar s'estalvia, però cal pensar que TV3 també s'emet a la Catalunya Nord on la població, que també són catalans, parla català i francès, no parlen castellà i no entenen quan algú parla castellà.

I ara, lo que és més important i en català ESTÀNDAR (ningú s'ofendrà oi?)

Amics meus, NO ÉS MOMENT PER A MARTIRITZAR TV3!

Tenim al PP dins de la seva directiva, la principal eina de difusió del català està sent governada per CiU i PP. Mònica Terribas és al carrer i nosaltres ens preocupem i discutim per si subtitulen o no l'ebrenc.
Potser, si anem discutint i discutint sobre coses que no tenen la menor importància, quan el PP aconsegueixi que les pel·lícules s'emetin en castellà, com ja ha fet a IB3 (Televisió autonòmica de les Balears) ja no tindrem temps de fer res per solucionar-ho, i ells se n'hauran sortit amb la seva.

Ara més que mai els catalans hem d'estar units per defensar la llengua i la terra. Ebrencs, Tarragonins, Lleidatans, Barcelonins, Gironins, Pallaresos, Aranesos... què importa d'on siguem i com parlem si tots som catalans i parlem català? Què més podem demanar?

Visca Catalunya!
Visca el Català!
Visca TV3!
Què visquin els catalans!

Maduresa independentista

Això és el que cal. L'únia cosa que necessita l'independentisme català d'avui dia és madurar.

I això està passant.

Ja no ens serveix per a res un independentisme crema-banderes, alça-estelades, i insulta-fatxes. Això ha estat bé durant molt de temps, fèiem ressò de la nostra ideologia, però ja n'hi ha prou.

És a dir, no condemno aquestes accions, és clar que no. Però si volem arribar a la independència ho hem de fer des del respecte mutu (cosa, que per part d'Espanya ja sabem que no passarà). La meva mare sempre em deia: "Si t'insulten ignora'ls, no et rebaixis al seu nivell". I és això el què hem de fer els catalans.

Sí, és cert, no és just que la bandera espanyola pengi dels ajuntament catalans. Però ens agradi o no som Espanya, i les hem de tenir. Encara que les traguéssim totes i cada una d'elles seguiríem essent Espanya. I cal remarcar que cremar una bandera, sigui quina sigui, constitueix una ofensa molt greu cap a tots els ciutadans d'aquell país.

Per al govern central, des del meu punt de vista, és el millor que podem fer, cremar i treure banderes dels ajuntaments. "Dejemos que los catalanes se entretengan quemando banderas y peleándose por ponerlas o quitarlas de lso ayuntamientos mientras vayan pagando". I és per aquesta lògica que la delegada del govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, està creant tota aquesta polèmica sobre les banderes. D'aquesta forma els catalans ens emprenyem i només pensem "Què dolents els espanyols que ara ens fan penjar la seva bandera" (Al meu poble fa moltíssims anys que no hi és) i els espanyols pensen "¡Qué malos los catalanes que queman y retiran la bandera nacional!". I PROU. No hi ha cap altre conseqüència. Ens segueixen robant i nosaltres seguim aguantant.

Però això comença a canviar. La insubmissió fiscal ja és al carrer, i el què és més important: als diaris.

Un grapat d'empresaris catalans aquest abril no pagaran l'IVA trimestral a l'Estat espanyol, sinó que ho faran a la Generalitat. (http://www.vilaweb.cat/noticia/3964637/20111223/insubmissio-fiscal-comenca-labril-liva.html)

No, això no és legal. Però tampoc és il·legal, ja que aquest empresaris no deixa de pagar els impostos, no és una forma d'estalviar-se uns euros. Aquests impostos arriben a bon port.

També 14 consistoris han decidit no pagar impostos a Espanya. (http://www.xarxaindepe.org/2012/04/14-ajuntaments-ja-opten-per-la.html)

Segons el meu parer, són aquestes les iniciatives que ens calen.

Que cremem banderes i fotos del rei els hi fa mal, però és suportable. Però que no paguem no ho és.

També cal pensar que cremar banderes és molt més cridaner i fa que l'odi xenòfob dels espanyols cap als catalans augmenti. I és cert que això ja està massa arrelat per evitar-ho, i tampoc és del tot dolent. Aquest odi irracional ens ajudarà per assolir la nostra fita.

Seguint la tàctica crema-banderes, als ulls dels espanyols, i també dels europeus, ens presentem com uns terroristes violents comparables amb ETA. No és això el què ens interessa.

Siguem insubmissos, diguem adéu a Espanya, però fem é. per la porta gran i pacificament.

Ja s'ha demostrat al País Basc que la vioència no ajuda a la causa nacionalista.

Educació o negoci?

Primer de tot disculpar-me pel llarg silenci, però he estat mol enfeinat els darrers dies, però per fi, ja he tornat.

Avui m'agradaria parlar de les retallades en educació.

Jo, que curso segon de batxillerat en un institut públic al Baix Llobregat, estudio Economia de l'empresa i el meu professor ens va informar, al setembre, que a partir de la tornada de les vacances de Nadal ell no vindria fins els març ja que se n'anava de viatge a Sud-America amb una excedència.
El nou de gener, dilluns, tots vam tornar a classe, i a tres quarts de dues teníem EOE (Economia i Organització d'Empreses), vam esperar un quart d'hora esperant el substitut però aquest no va aparèixer.
Vam demanar què passava, i la coordinadora del centre ens va informar que encara no havien nomenat substiut (tot i saber des del setembre que el necessitarien) i que el nomenarien dimecres a la tarda (els nomenaments anteriorment es realitzaven els dilluns, els dimecres i els divendres a la tarda, actualment i a causa de la crisi només es realitzen els dimecres i els divendres) i per tant no tindríem professor fins dijous al matí.
Vam perdre ja dues hores de classe (amb la selectivitat a quatre mesos vista) i el dijous quan vam tornar a classe l'escena de dilluns es va repetir, no havien nomenat encara substitut, tot i que hi havien hagut nomenaments.
Cal esmentar que a la majoria de centres només hi ha un professor d'economia, per tant hi ha una gran llista de substituts.
Havíem perdut ja tres hores de classe, i és clar, divendres vam perdre la quarta.
Per fi, dilluns va aparèixer la nova professora, nomenada el divendres a la tarda.
Ara parlem en xifres (aproximades):
El professor titular, amb una antiguitat aproximada d'uns quinze anys, cobra (repeteixo, aproximadament) uns 2400€, el meu professor, que té una excedència de tres mesos, no pas una baixa, ha deixat de cobrar durant aquest temps uns 7300€.
La substituta cobra uns 1800€ mensuals, és a dir, uns 90€ per dia feiner.
En resum, el govern, només en una setmana al meu centre, s'ha estalviat uns 600€ a causa de l'excedència del professor titular, i uns 450€ a causa de la falta de substitut. En total 1050€.
Estalviar en temps de crisi és una bona idea, però a quin preu?
Una centena d'alumnes s'ha quedat durant una setmana sense professor, amb el consegüent de més feina per als altres professors (guàrdies, substitucions etc) i una setmana perduda pels estudiants. I en el meu cas, a segon de Batxillerat, una setmana, és a dir quatre hores de classe, és molt important.
Aquest és el meu cas, però al meu mateix centre ha passat una cosa molt similar amb el professor de física i director del centre.
Quants diners s'estan estalviant a costa de desprestigiar i abaixar la qualitat de l'escola pública? És just que juguin amb la nostra educació i el nostre futur?
Què hem de fer? Passar-nos a l'escola privada i deixar l'escola pública com un ghetto per a "pobres desamparats"? És aquesta la solució? Carregar-se l'estat del benestar que tants anys ha costat crear?

Som moltes gallines, ens haurem de fer venir un restrenyiment i així no tindran cap més els que de nosaltres s'aprofiten.
Les gallines diem que no.

VISCA LA REVOLUCIÓ!