Des de que va aparèixer ja he sentit més d'un cop: Qui són aquest d'Amaiur? Etarres?
Doncs bé, avui parlaré d'això.
Per a les últimes eleccions generals, diumenge passat, des d'Euskadi es va presentar una nova coalició de l'esquerra abertzale. Aquesta la formen els grups Eusko Alkartasuna, Alternatiba, i Aralar.
Es tracta d'un partit, o coalició, d'ideologia independentista d'Euskal Herria i nacionalista. I són els guanyadors a Euskadi!
A causa de la seva ideologia els partits de dretes ja s'han ocupat d'acusar-los injustament de terroristes.
Resulta que ara no es pot ser vasc i independentista sense ser un assassí?
Diferents polítics, entre ells el futur president d'EspaÑa (una, grande y libre a partir de la seva embestidura) ja han fet les sevse delcaracions. Vegue'm-ho.
El primer en pronunciar-se va ser el català Jordi Cañas, diputat de Ciutadans.
Aquest va lamentar l'entrada d'Amaiur al Congrés amb les següents paraules "Lamento l'entrada d'ETA al Congrés" atribuint això a la gestió de Zapatero. El suposat diputat de centreesquerra també va qualificar els diputats d'Amaiur d'assassins.
El mateix dia Don Mariano va decidir passar-se la democràcia pels collons, perdoneu l'expressió, i va declarar públicament que no mantindria contacte amb Amaiur ja que "no defensen un objectiu plasmat a la Constitució". Tot i que Esquerra Republicana de Catalunya també defensa la independència d'un territori de la MADRE PATRIA des d'una visió d'esquerres, el futur president declara que "no són situacions equiparables".
Cal mencionar que el mateix dia que feu aquestes declaracions també declarà que no acceptaria cap pacte fiscal.
I finalment, ja en un pla surrealista, la lider de UPyD (partit opositor del nacionalisme) Rosa Díez compara el triomf d'Amaiur amb la victòria de Hitler. Assegurant que tot i que Hitler va arribar al poder de forma democràtica no va ser mai un demòcrata, i comprant l'estratègia de l'alemany amb la que "ETA utilitza per a estar present a les institucions". Així mata dos ocells d'un sol tret, compara Amaiur amb ETA i Hitler.
Sincerament, els no-democràtics qui són? Aquells que han arribat al Congrés legítimament a través de les urnes o aquells altres que neguen la victòria dels seus enemics polítics i els comparen amb assassins i dictadors?
Ara, també m'agradaria fer una petita crítica dels bascs, però.
Si us plau, gent d'Euskal Herria, aprofiteu la vostra magnífica llengua, teniu un tresor i l'esteu deixant perdre. Els mateixos partits nacionalistes fan molts dels seus mítings en castellà!
La principal arma d'una nació, i és la meva opinió, és la llengua i també un simbol d'identitat impressionant.
dimecres, 23 de novembre del 2011
diumenge, 20 de novembre del 2011
Acomiadament
Malauradament aquest post és, segurament, un acomiadament.
D'aquí poques hores és probable que ens hagem d'acomiadar de totes les llibertats assolides en aquests últims vuit anys. Matrimoni homosexual, llei de l'avortament, ajudes als necessitats, espais públics sense fum etc. I encara llibertats més antigues, com la llei d'Immersió Lingüística de Catalunya.
I això sense parlar de Catalunya, que serà, juntament amb Euskadi,Galicia, i les Balears (si és que els pobres poden estar més fotuts encara) els que pitjor part s'enduran.
Jo no perdré l'esperança fins que l'escrutini sigui del 100%, i espero que tampoc ho feu vosaltres.
Però per si de cas, m'agrada recordar moments pitjors que ha viscut el nostre país i que hem aconseguit superar com valents i lluitadors, com el poble català.
El 1714 ens van eliminar totes les nostres llibertats, quan en vam recuperar unes poques, 225 anys després, el 1939 ens les van tornar a eliminar totes, i fins 36 anys després no en vam tenir cap. 21 anys després els populars van tornar a pujar al govern, i gràcies al nostre president, tot i que no comparteixo el seu ideari, ho vam poder superar.
Així que catalans, no patiu, ja mai tornarem a un estat espanyol socialista, la pròxima parada és una REPÚBLICA CATALANA.
Sembla que avui sigui un dia negre per a l'independentisme, però no. És clar que no és pas el millor, però tot té una part bona.
Gràcies a les mil "putades" que ens farà aquesta gent els catalans que encara se senten còmodes dins d'Espanya deixaran de fer-ho, es radicalitzaran.
Això és l'últim pas a la independència, catalans.
I m'agradaria demanar perdó per la senzillesa i rapidesa d'aquest "article", però ni el meu estat d'ànim ni el estudies em permeten allargar-me.
I sobre tot, tingueu en compte que els ideals mai moren, i per ells hem de lluitar.
Visca la República Catalana.
Visca la nostra terra.
VISCA CATALUNYA.
D'aquí poques hores és probable que ens hagem d'acomiadar de totes les llibertats assolides en aquests últims vuit anys. Matrimoni homosexual, llei de l'avortament, ajudes als necessitats, espais públics sense fum etc. I encara llibertats més antigues, com la llei d'Immersió Lingüística de Catalunya.
I això sense parlar de Catalunya, que serà, juntament amb Euskadi,Galicia, i les Balears (si és que els pobres poden estar més fotuts encara) els que pitjor part s'enduran.
Jo no perdré l'esperança fins que l'escrutini sigui del 100%, i espero que tampoc ho feu vosaltres.
Però per si de cas, m'agrada recordar moments pitjors que ha viscut el nostre país i que hem aconseguit superar com valents i lluitadors, com el poble català.
El 1714 ens van eliminar totes les nostres llibertats, quan en vam recuperar unes poques, 225 anys després, el 1939 ens les van tornar a eliminar totes, i fins 36 anys després no en vam tenir cap. 21 anys després els populars van tornar a pujar al govern, i gràcies al nostre president, tot i que no comparteixo el seu ideari, ho vam poder superar.
Així que catalans, no patiu, ja mai tornarem a un estat espanyol socialista, la pròxima parada és una REPÚBLICA CATALANA.
Sembla que avui sigui un dia negre per a l'independentisme, però no. És clar que no és pas el millor, però tot té una part bona.
Gràcies a les mil "putades" que ens farà aquesta gent els catalans que encara se senten còmodes dins d'Espanya deixaran de fer-ho, es radicalitzaran.
Això és l'últim pas a la independència, catalans.
I m'agradaria demanar perdó per la senzillesa i rapidesa d'aquest "article", però ni el meu estat d'ànim ni el estudies em permeten allargar-me.
I sobre tot, tingueu en compte que els ideals mai moren, i per ells hem de lluitar.
Visca la República Catalana.
Visca la nostra terra.
VISCA CATALUNYA.
dimecres, 16 de novembre del 2011
El català a les Balears
Primer de tot vull disculpar-me per trigar tant en tornar a escriure, però el curs no em permet fer-ho tant com m'agradaria.
M'agradaria deixar clar que aquí, tot i que parlaré de les Illes Balears, no vull discutir sobre el nom de la llengua, o català o mallorquí, o mallorquí o català, és indiferent. Llámalo X.
Cal deixar clar també, que no sóc procedent de les Illes Balears, i potser parlo un xic des de la ignorància, però em limitaré a parlar del que he llegit a la premsa, i els meus coneguts balears m'han explicat. És clar, també donaré la meva opinió personal.
Durant les últimes setmanes hi ha hagut forces polèmiques relacionades amb la llengua a les Balears: ús del català a l'administració, canvis de topònims, cancel·lacions de subvencions etc.
Aquest agost es va produir el primer "atac" al català, quan el president de les Illes, el senyor Bauzà, va decidir cancel·lar dels subvencions a totes les publicacions no diàries escrites íntegrament en català, retirant-lis així una ajuda de 125.000€ a un total de 37 publicacions.
Això, des del meu punt de vista, és un atac més que gratuït al català i a la cultura en general. També és cert que en temps de crisi tot s'hi val.
Durant l'anterior Juliol l'amant de la llengua, senyor Bauzá, va promoure una llei per la qual no era un requissit necessari parlar català per accedir a un càrrec de funcionari a la comunitat balear.
Això creà força de polèmica per part del poble, indignat. Però finalment el Tribunal Superior de Justícia declarà que la llengua catalana “és l’idioma propi de les Illes Balears, de tots els seus ciutadans i entitats”, i per tant, és “plenament constitucional que s’exigeixi el seu coneixement per accedir i promocionar en l’àmbit de la funció pública”.
Ara passem al pla de l'absurd:
El mes d'Octubre l'alcaldessa de Maó, també popular, va decidir canviar el nom de la ciutat, sense tóoni só.
L'actual nom oficial de la ciutat és el de Maó, sense H i amb accent tancat a la O, i la traducció al castellà, tot i que no oficial, és Mahón, amb H i acabat en N.ç
L'alcaldessa no s'ha limitat a traduir el nom, si no que aposta per una forma bilingüe com la de la ciutat de Sant Sebastià, el nom oficial de la qual és Donostia - San Sebastián.
Però per a una popular com és aquesta senyora això és poc. Així que ella no fomenta la forma Maó - Mahón, o Mahón - Maó, sinó que ha decidit eliminar totalment el topònim català original i inventar-se'n un de nou. Així l'alcaldessa proposa anomenar a la ciutat Mahó - Mahón o Mahón - Mahó.
Tot i que això no ho dirien, suposo i és gairebé segur, que això no és més que una estratègia per "descatalanitzar" la ciutat.
D'acord amb la Llei de Normalització lingüística de 1986, l'article l4 estableix que "Correspon al Govern de la Comunitat Autònoma, d'acord amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la Comunitat Autònoma…". I en aquest cas la Universitat de les Illes Balears ja s'ha pronunciat fent saber que Mahó no s'adapta a la grafia catalana actual, i que aquesta és una forma arcaica. També ha recordat que l'ús de la forma Mahón només és adequada en "usos no oficials".
I per acabar, dues notícies ben recents.
Avui s'ha conegut que l'ajuntament de Palma ha decidit tornar a anomenar la ciutat Palma de Mallorca, després d'haver-se anomenat només Palma des de feia 13 anys.
Aquest canvi es produí ja que segons la tradició la ciutat sempre s'ha anomenat Palma, i no pas Palma de Mallorca, ja que aquest fou un nom imposat des de Madrid al segle XIX.
Ara, però, el PP ha decidit tornar a 1998 i a Palma de Mallorca, segons els portaveus aquest canvi es realitza a causa de que l'anterior canvi no es va dur a terme de forma adequada, i especifiquen també que això ajudara a fomentar el turisme, si és que això li cal a Mallorca, ja que el nou topònim ajuda a situar la ciutat al mapa.
És clar, en aquest cas a alguns populars els hi caldria rellegir l'article 14 de la Llei de Normalització Lingüística de 1986, abans esmentada.
És tan fresca la notícia que encara no s'ha pronunciat ningú més. Tot i que cal dir que #ésPalma ja és Trending Topic a Twitter.
També avui, el director en funcions d'IB3 (la televisió autonòmica de les Balears, íntegrament en català) ha fet saber que la televisió pública començarà a emetre pel·lícules en castellà.
Segons l'empresari això és fa per estalviar temps i diners en les pel·lícules d'estrena, ja que fins ara IB3 en comprava els drets i s'esperava a que TV3 les dobles, i era aleshores quan les emetia. D'aquesta manera no caldrà esperar.
Tot i que la llei estableix que el català ha de ser la llengua vehicular d’IB3, i que una de les funcions de la cadena ha de ser precisament la difusió de la llengua no sembla que aquesta mesura no es dugi a terme. I es tem que això provoqui l'ús del castellà com a llengua vehicular a la cadena en poc temps.
I això és tot per avui, però aprofitant la temàtica d'aquest article penjaré una entrevista a una jove mallorquina de 17 anys que vaig dur a terme per al meu Treball de Recerca. La jove illenca ens parla de la realitat lingüística del jovent mallorquí.
(En aquesta entrevista usarem el nom C.E: per a l'entrevistada per tal de mantenir el seu nom en l'anonimat)
Na C.E. és una jove de 17 anys procedent de Santanyí, Mallorca. En aquesta entrevista ens ensenyarà la seva visió sobre l’actualitat política i lingüística balear.
- Hola C.E., bon dia, i primer de tot, moltes gràcies per ajudar-me.
Bon dia Sergi, és tot un gust.
- Doncs si et sembla bé, començem!
Idò, som-hi!
- Quina és la llengua majoritària al teu entorn?
El català.
- Hi ha hagut molta polèmica darrerament sobre la diferenciació entre català i valencià. Succeeix el mateix a les Balears?
Sí, la gent confon ser català amb parlar el català i es defensen dient “jo no xerr català perquè no som català. Som mallorquí!” Tot i que no hi ha pas tanta gent com a València amb aquest discurs.
- A les Balears hi predomina un sentiment catalanista o pancatalanista, o més aviat, tot el contrari?
Hi ha de tot, hi ha qui té el sentiment catalanista molt arrelat, però no són majoria.
Es podria dir que els mallorquins “autèntics” són més “mallorquinistes”.
Defensen la terra de Mallorca, la cultura i també la llengua, però mallorquina, no catalana.
I també hi ha qui és espanyol i Mallorca li importa ben poc, és clar.
Que, a veure, els que defensen Mallorca molts cops també defensen Espanya.
- Es podria dir que el sentiment “mallorquinista” és un sentiment unionista?
Sí, per a un gran sector dels “mollorquinistes” sí.
- I aquests són una majoria?
No t’ho puc assegurar, però jo crec que sí.
Cal dir que aquest “odi” o ràbia que molts catalans senten cap a Espanya aquí és diferent, la majoria de gent no el té. No és que defensin molt Espanya però els hi és igual ser espanyols, no els hi fa cap mal, ja els hi està bé.
Suposo que això es deu, en part, a que Catalunya sempre ha tingut un sentiment més nacionalista i això ha provocat que Espanya s’hi fiqués més que no pas amb les Illes.
- L’actual govern balear fomenta aquesta situació?
Home, partint de que en Bauzà (actual president de les Illes Balears del Partit Popular) abans de ser president va dir que hi havia tres llengües, una per illa, sí.
També s’està plantejant donar la opció del castellà com a llengua vehicular, però de moment no s’ha fet res d’això. De moment només ho diuen, d’aquí a un temps ja ho veurem el que fan.
També em sona que van dir que IB3 (televisió autonòmica balear) podria fer servir totes dues llengües, ara només s’utilitza el català (o mallorquí).
- Existeix algun partit catalanista o pancatalanista a les Illes Balears?
Sí, hi ha el Partit Socialista Mallorquí (Partit Socialista Menorquí a Menorca) i Esquerra Republicana també hi és.
- I aquests són partits majoritaris?
No, no ho són.
- Doncs això és tot C.E., moltes gràcies.
De res, quan vulguis aquí hi som.
M'agradaria deixar clar que aquí, tot i que parlaré de les Illes Balears, no vull discutir sobre el nom de la llengua, o català o mallorquí, o mallorquí o català, és indiferent. Llámalo X.
Cal deixar clar també, que no sóc procedent de les Illes Balears, i potser parlo un xic des de la ignorància, però em limitaré a parlar del que he llegit a la premsa, i els meus coneguts balears m'han explicat. És clar, també donaré la meva opinió personal.
Durant les últimes setmanes hi ha hagut forces polèmiques relacionades amb la llengua a les Balears: ús del català a l'administració, canvis de topònims, cancel·lacions de subvencions etc.
Aquest agost es va produir el primer "atac" al català, quan el president de les Illes, el senyor Bauzà, va decidir cancel·lar dels subvencions a totes les publicacions no diàries escrites íntegrament en català, retirant-lis així una ajuda de 125.000€ a un total de 37 publicacions.
Això, des del meu punt de vista, és un atac més que gratuït al català i a la cultura en general. També és cert que en temps de crisi tot s'hi val.
Durant l'anterior Juliol l'amant de la llengua, senyor Bauzá, va promoure una llei per la qual no era un requissit necessari parlar català per accedir a un càrrec de funcionari a la comunitat balear.
Això creà força de polèmica per part del poble, indignat. Però finalment el Tribunal Superior de Justícia declarà que la llengua catalana “és l’idioma propi de les Illes Balears, de tots els seus ciutadans i entitats”, i per tant, és “plenament constitucional que s’exigeixi el seu coneixement per accedir i promocionar en l’àmbit de la funció pública”.
Ara passem al pla de l'absurd:
El mes d'Octubre l'alcaldessa de Maó, també popular, va decidir canviar el nom de la ciutat, sense tóoni só.
L'actual nom oficial de la ciutat és el de Maó, sense H i amb accent tancat a la O, i la traducció al castellà, tot i que no oficial, és Mahón, amb H i acabat en N.ç
L'alcaldessa no s'ha limitat a traduir el nom, si no que aposta per una forma bilingüe com la de la ciutat de Sant Sebastià, el nom oficial de la qual és Donostia - San Sebastián.
Però per a una popular com és aquesta senyora això és poc. Així que ella no fomenta la forma Maó - Mahón, o Mahón - Maó, sinó que ha decidit eliminar totalment el topònim català original i inventar-se'n un de nou. Així l'alcaldessa proposa anomenar a la ciutat Mahó - Mahón o Mahón - Mahó.
Tot i que això no ho dirien, suposo i és gairebé segur, que això no és més que una estratègia per "descatalanitzar" la ciutat.
D'acord amb la Llei de Normalització lingüística de 1986, l'article l4 estableix que "Correspon al Govern de la Comunitat Autònoma, d'acord amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la Comunitat Autònoma…". I en aquest cas la Universitat de les Illes Balears ja s'ha pronunciat fent saber que Mahó no s'adapta a la grafia catalana actual, i que aquesta és una forma arcaica. També ha recordat que l'ús de la forma Mahón només és adequada en "usos no oficials".
I per acabar, dues notícies ben recents.
Avui s'ha conegut que l'ajuntament de Palma ha decidit tornar a anomenar la ciutat Palma de Mallorca, després d'haver-se anomenat només Palma des de feia 13 anys.
Aquest canvi es produí ja que segons la tradició la ciutat sempre s'ha anomenat Palma, i no pas Palma de Mallorca, ja que aquest fou un nom imposat des de Madrid al segle XIX.
Ara, però, el PP ha decidit tornar a 1998 i a Palma de Mallorca, segons els portaveus aquest canvi es realitza a causa de que l'anterior canvi no es va dur a terme de forma adequada, i especifiquen també que això ajudara a fomentar el turisme, si és que això li cal a Mallorca, ja que el nou topònim ajuda a situar la ciutat al mapa.
És clar, en aquest cas a alguns populars els hi caldria rellegir l'article 14 de la Llei de Normalització Lingüística de 1986, abans esmentada.
És tan fresca la notícia que encara no s'ha pronunciat ningú més. Tot i que cal dir que #ésPalma ja és Trending Topic a Twitter.
També avui, el director en funcions d'IB3 (la televisió autonòmica de les Balears, íntegrament en català) ha fet saber que la televisió pública començarà a emetre pel·lícules en castellà.
Segons l'empresari això és fa per estalviar temps i diners en les pel·lícules d'estrena, ja que fins ara IB3 en comprava els drets i s'esperava a que TV3 les dobles, i era aleshores quan les emetia. D'aquesta manera no caldrà esperar.
Tot i que la llei estableix que el català ha de ser la llengua vehicular d’IB3, i que una de les funcions de la cadena ha de ser precisament la difusió de la llengua no sembla que aquesta mesura no es dugi a terme. I es tem que això provoqui l'ús del castellà com a llengua vehicular a la cadena en poc temps.
I això és tot per avui, però aprofitant la temàtica d'aquest article penjaré una entrevista a una jove mallorquina de 17 anys que vaig dur a terme per al meu Treball de Recerca. La jove illenca ens parla de la realitat lingüística del jovent mallorquí.
(En aquesta entrevista usarem el nom C.E: per a l'entrevistada per tal de mantenir el seu nom en l'anonimat)
Na C.E. és una jove de 17 anys procedent de Santanyí, Mallorca. En aquesta entrevista ens ensenyarà la seva visió sobre l’actualitat política i lingüística balear.
- Hola C.E., bon dia, i primer de tot, moltes gràcies per ajudar-me.
Bon dia Sergi, és tot un gust.
- Doncs si et sembla bé, començem!
Idò, som-hi!
- Quina és la llengua majoritària al teu entorn?
El català.
- Hi ha hagut molta polèmica darrerament sobre la diferenciació entre català i valencià. Succeeix el mateix a les Balears?
Sí, la gent confon ser català amb parlar el català i es defensen dient “jo no xerr català perquè no som català. Som mallorquí!” Tot i que no hi ha pas tanta gent com a València amb aquest discurs.
- A les Balears hi predomina un sentiment catalanista o pancatalanista, o més aviat, tot el contrari?
Hi ha de tot, hi ha qui té el sentiment catalanista molt arrelat, però no són majoria.
Es podria dir que els mallorquins “autèntics” són més “mallorquinistes”.
Defensen la terra de Mallorca, la cultura i també la llengua, però mallorquina, no catalana.
I també hi ha qui és espanyol i Mallorca li importa ben poc, és clar.
Que, a veure, els que defensen Mallorca molts cops també defensen Espanya.
- Es podria dir que el sentiment “mallorquinista” és un sentiment unionista?
Sí, per a un gran sector dels “mollorquinistes” sí.
- I aquests són una majoria?
No t’ho puc assegurar, però jo crec que sí.
Cal dir que aquest “odi” o ràbia que molts catalans senten cap a Espanya aquí és diferent, la majoria de gent no el té. No és que defensin molt Espanya però els hi és igual ser espanyols, no els hi fa cap mal, ja els hi està bé.
Suposo que això es deu, en part, a que Catalunya sempre ha tingut un sentiment més nacionalista i això ha provocat que Espanya s’hi fiqués més que no pas amb les Illes.
- L’actual govern balear fomenta aquesta situació?
Home, partint de que en Bauzà (actual president de les Illes Balears del Partit Popular) abans de ser president va dir que hi havia tres llengües, una per illa, sí.
També s’està plantejant donar la opció del castellà com a llengua vehicular, però de moment no s’ha fet res d’això. De moment només ho diuen, d’aquí a un temps ja ho veurem el que fan.
També em sona que van dir que IB3 (televisió autonòmica balear) podria fer servir totes dues llengües, ara només s’utilitza el català (o mallorquí).
- Existeix algun partit catalanista o pancatalanista a les Illes Balears?
Sí, hi ha el Partit Socialista Mallorquí (Partit Socialista Menorquí a Menorca) i Esquerra Republicana també hi és.
- I aquests són partits majoritaris?
No, no ho són.
- Doncs això és tot C.E., moltes gràcies.
De res, quan vulguis aquí hi som.
dimarts, 1 de novembre del 2011
Propostes dels populars
Avui he sentit per televisió algunes de les propostes del PP per al 20N, en el cas hipotètic (i quasi segur) de que guanyessin les eleccions generals.
El nostre Pare Noel particular (formalment conegut com Mariano Rajoy) pretén avançar-nos els regals de Nadal, algun dels quals serà, en el camp de l'educació, la retallada d'un any d'ESO i l'allargament d'un any del Batxillerat,fomentar l'escola privada, i com no podia faltar, la promesa de l'eliminació de l'actual model de immersió lingüística.
A primera vista sembla una bona idea això de que allarguin el Batxillerat. Jo actualment el curso i sí, és poc. Però és clar, el preu que hem de pagar per a això és un curs menys d'ESO, que com tothom sap a aquestes alçades, és una etapa molt important i que mai ha funcionat adequadament.
Així els alumnes només estudiarien tres cursos d'educació secundària obligatòria, és a dir, l'ESO acabaria als 15 anys. Tot i així els populars pretenen seguir amb l'educació obligatòria fins als 16 anys. En aquest cas, si l'alumne no vol fer ni un grau de formació professional (2 anys) o el Batxillerat (2 anys) què se suposa que farà durant aquest any?
Els populars també volen optar per fomentar l'educació privada, molt de dretes.
Per a dir aquesta barbaritat han utilitzat l'excusa de que els pares han de tenir el dret d'escollir l'escola on estudien els seus fills, i és per això que s'ha de fomentar la privada.
Però, no ens enganyem, salta a la vista que el pla real del partit és aconseguir que la major part dels estudiants es matriculin en escoles privades i d'aquesta forma estalviar-se els diners de l'escola pública. Mesures anticrisi, senyor Rajoy?
No cal dir que aquesta mesura incrementaria la diferenciació entre les classes socials, fent que les famílies de classe mitjana-alta portessin els seus fills a escoles privades, i les famílies de classe mitjana-baixa, o en els tems que corren, baixa, portin els seus fills a l'escola pública.
I per ultima, la intenció popular d'eliminar el sistema d'immersió lingüístic català. Tot un clàssic.
Fa uns mesos ja va haver-hi una gran polèmica sobre aquest assumpte.
Aquest darrer cop el PP parla de crear una escola bilingüe castellà-anglès i una trilingüe a les comunitats bilingües.
Com tot el que diuen sembla bona idea. Però analitzem-ho. El català no és la llengua majoritària del nostre país, per desgràcia, moltíssims joves, especialment a la província de Barcelona, només parlen català a classe, si ara aquests alumnes ho poden fer en castellà per a què voldran aprendre el català?
També cal mencionar que el PP eliminarà l'assignatura "Eduació per a la Ciutadania".
En fi, em sap greu que l'article d'avui sigui curt, però m'agradaria tancar amb uan reflexió.
És votar el PP matar a Catalunya poc a poc?
Pense'm´hi.
El nostre Pare Noel particular (formalment conegut com Mariano Rajoy) pretén avançar-nos els regals de Nadal, algun dels quals serà, en el camp de l'educació, la retallada d'un any d'ESO i l'allargament d'un any del Batxillerat,fomentar l'escola privada, i com no podia faltar, la promesa de l'eliminació de l'actual model de immersió lingüística.
A primera vista sembla una bona idea això de que allarguin el Batxillerat. Jo actualment el curso i sí, és poc. Però és clar, el preu que hem de pagar per a això és un curs menys d'ESO, que com tothom sap a aquestes alçades, és una etapa molt important i que mai ha funcionat adequadament.
Així els alumnes només estudiarien tres cursos d'educació secundària obligatòria, és a dir, l'ESO acabaria als 15 anys. Tot i així els populars pretenen seguir amb l'educació obligatòria fins als 16 anys. En aquest cas, si l'alumne no vol fer ni un grau de formació professional (2 anys) o el Batxillerat (2 anys) què se suposa que farà durant aquest any?
Els populars també volen optar per fomentar l'educació privada, molt de dretes.
Per a dir aquesta barbaritat han utilitzat l'excusa de que els pares han de tenir el dret d'escollir l'escola on estudien els seus fills, i és per això que s'ha de fomentar la privada.
Però, no ens enganyem, salta a la vista que el pla real del partit és aconseguir que la major part dels estudiants es matriculin en escoles privades i d'aquesta forma estalviar-se els diners de l'escola pública. Mesures anticrisi, senyor Rajoy?
No cal dir que aquesta mesura incrementaria la diferenciació entre les classes socials, fent que les famílies de classe mitjana-alta portessin els seus fills a escoles privades, i les famílies de classe mitjana-baixa, o en els tems que corren, baixa, portin els seus fills a l'escola pública.
I per ultima, la intenció popular d'eliminar el sistema d'immersió lingüístic català. Tot un clàssic.
Fa uns mesos ja va haver-hi una gran polèmica sobre aquest assumpte.
Aquest darrer cop el PP parla de crear una escola bilingüe castellà-anglès i una trilingüe a les comunitats bilingües.
Com tot el que diuen sembla bona idea. Però analitzem-ho. El català no és la llengua majoritària del nostre país, per desgràcia, moltíssims joves, especialment a la província de Barcelona, només parlen català a classe, si ara aquests alumnes ho poden fer en castellà per a què voldran aprendre el català?
També cal mencionar que el PP eliminarà l'assignatura "Eduació per a la Ciutadania".
En fi, em sap greu que l'article d'avui sigui curt, però m'agradaria tancar amb uan reflexió.
És votar el PP matar a Catalunya poc a poc?
Pense'm´hi.
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Actualitat Catalana
Avui és un dia intens (i dic és perquè no ha acabat, encara).
Primer de tot, el CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) eixampla encara més la distància entre partidaris de la independència de Catalunya i partidaris de l'unionisme.
Rubalcaba afirma que hi ha "camins legals" per assolir la sobirania.
I per últim, Gregorio Peces Barba, un dels pares de la constitució espanyola i ex dirigent del PSOE afirma que és impossible que una nació amb 500 anys d'unitat com és Espanya es trenqui. I no ha tingut cap problema en assegurar que la llengua pròpia de Catalunya no és el català, si no el castellà.
Anem per parts:
El CEO eixampla encara més la distància entre partidaris i detractors de la independència.
Segons aquest organisme de la Generalitat, un 45'4% dels catalans votarien a favor d'un Estat Propi, front un 24,7% que votaria per la continuïtat de la unió a Espanya.
Això suposa un creixement de dos punts respecte al mes de juny, quan només un 42'9% era a favor de la independència.
Tenint en compte que un 23'8% dels catalans no aniria a votar, el Sí guanyaria amb un 65% dels vots.
Si aquest estudi plasma la realitat tal com és, en aquest blog ni s'aprova ni es desmenteix, perquè no es convoca un referèndum? La majoria de Catalans desitja la independència de la seva terra, aleshores, a què esperen?
Sí, és cert que no és tan fàcil, ja que suposadament és "anticonstitucional", però hi ha grups que busquen sortides a aquest "problema", com ho van fer les onades de consultes populars arrel de la realitzada a Arenys de Mar el 2009, o la iniciativa que a ICV li agradaria portar a terme, excloure a Catalunya de la Constitució Espanyola, per així, tenir dret a decidir.
Crec que ara mateix sens presenta un camí de roses cap a la independència, pensem en els fets actuals que viu la gran nació espanyola: inestabilitat política, crisi econòmica, retirada de les armes per part d'ETA, gran polèmica creada a arrel d'això últim, i un gran sentiment independentista a Catalunya.
Sincerament, i no és més que la meva opinió: ara és el millor moment per moure fitxa.
Això sí, movem-la tots junts i amb força. Més val avançar un alfil que tres peons.
També cal parlar, avui, de l'"extrannya" afirmació que Rubalcaba feia en una entrevista a RAC1.
El candidat socialista per a les eleccions del 20N ha assegurat que ell no està d'acord en aplicar el dret de l'autodeterminació, però ha negat que l'actual marge legal tanqui les portes a una possible sortida independent per la via democràtica.
Segons el socialista "Hi ha vies a la Constitució i als Estatuts per a que això és pugi fer, malgrat que no és fàcil perquè exigeix un acord substantiu en aquell que se separa i en l'Estat del qual se separa"
Ara, es quan hem de pensar si ens està explicant realment el que pensa i les possibilitats reals, o si és un intent d'aconseguir vots catalans.
Tot i així, trobo important que un polític d'especial importància com és Rubalcaba sigui capaç d'afirmar això. Interpreto que això vol dir que l'Estat Espanyol comença a conscienciar-se sobre la realitat a Catalunya.
Finalment: el dirigent històric del PSOE, Gregorio Peces Barba, i un dels pares de la "Constitución" ha assegurat que "Es impossible que una nació de 500 anys com Espanya es pugui disoldre" també ha afirmat que l'única nació sobirana a Espanya, és Espanya.
I ja, per dir-la encara més grossa, ha assegurat que "quivocadamente se ha aceptado que se diga en cataluña que el catalán es la lengua propia, cuando la lengua propia de todo el estado es el castellano, y también en Cataluña".
El mateix dia que el representat del PSOE afirma que hi ha vies per a la independència un antic dirigent socialista afirma que es impossible que Espanya es trenqui, i per si fos poc, afirma que la llengua pròpia de Catalunya és el castellà.
Cal remarcar que és aquesta la suposada esquerra espanyola, que té un discurs que, potser sense voler-ho, ens remunta a l'època franquista amb el discurs del rei Joan Carles I on afirmava que el castellà mai va ser imposat a ningú.
Cal recordar que aquesta nit al voltant de les 22:15 TV3 emet un programa sobre els polítics catalans Companys i Macià. Espero que ningú se'l perdi.
Ànims!
Primer de tot, el CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) eixampla encara més la distància entre partidaris de la independència de Catalunya i partidaris de l'unionisme.
Rubalcaba afirma que hi ha "camins legals" per assolir la sobirania.
I per últim, Gregorio Peces Barba, un dels pares de la constitució espanyola i ex dirigent del PSOE afirma que és impossible que una nació amb 500 anys d'unitat com és Espanya es trenqui. I no ha tingut cap problema en assegurar que la llengua pròpia de Catalunya no és el català, si no el castellà.
Anem per parts:
El CEO eixampla encara més la distància entre partidaris i detractors de la independència.
Segons aquest organisme de la Generalitat, un 45'4% dels catalans votarien a favor d'un Estat Propi, front un 24,7% que votaria per la continuïtat de la unió a Espanya.
Això suposa un creixement de dos punts respecte al mes de juny, quan només un 42'9% era a favor de la independència.
Tenint en compte que un 23'8% dels catalans no aniria a votar, el Sí guanyaria amb un 65% dels vots.
Si aquest estudi plasma la realitat tal com és, en aquest blog ni s'aprova ni es desmenteix, perquè no es convoca un referèndum? La majoria de Catalans desitja la independència de la seva terra, aleshores, a què esperen?
Sí, és cert que no és tan fàcil, ja que suposadament és "anticonstitucional", però hi ha grups que busquen sortides a aquest "problema", com ho van fer les onades de consultes populars arrel de la realitzada a Arenys de Mar el 2009, o la iniciativa que a ICV li agradaria portar a terme, excloure a Catalunya de la Constitució Espanyola, per així, tenir dret a decidir.
Crec que ara mateix sens presenta un camí de roses cap a la independència, pensem en els fets actuals que viu la gran nació espanyola: inestabilitat política, crisi econòmica, retirada de les armes per part d'ETA, gran polèmica creada a arrel d'això últim, i un gran sentiment independentista a Catalunya.
Sincerament, i no és més que la meva opinió: ara és el millor moment per moure fitxa.
Això sí, movem-la tots junts i amb força. Més val avançar un alfil que tres peons.
També cal parlar, avui, de l'"extrannya" afirmació que Rubalcaba feia en una entrevista a RAC1.
El candidat socialista per a les eleccions del 20N ha assegurat que ell no està d'acord en aplicar el dret de l'autodeterminació, però ha negat que l'actual marge legal tanqui les portes a una possible sortida independent per la via democràtica.
Segons el socialista "Hi ha vies a la Constitució i als Estatuts per a que això és pugi fer, malgrat que no és fàcil perquè exigeix un acord substantiu en aquell que se separa i en l'Estat del qual se separa"
Ara, es quan hem de pensar si ens està explicant realment el que pensa i les possibilitats reals, o si és un intent d'aconseguir vots catalans.
Tot i així, trobo important que un polític d'especial importància com és Rubalcaba sigui capaç d'afirmar això. Interpreto que això vol dir que l'Estat Espanyol comença a conscienciar-se sobre la realitat a Catalunya.
Finalment: el dirigent històric del PSOE, Gregorio Peces Barba, i un dels pares de la "Constitución" ha assegurat que "Es impossible que una nació de 500 anys com Espanya es pugui disoldre" també ha afirmat que l'única nació sobirana a Espanya, és Espanya.
I ja, per dir-la encara més grossa, ha assegurat que "quivocadamente se ha aceptado que se diga en cataluña que el catalán es la lengua propia, cuando la lengua propia de todo el estado es el castellano, y también en Cataluña".
El mateix dia que el representat del PSOE afirma que hi ha vies per a la independència un antic dirigent socialista afirma que es impossible que Espanya es trenqui, i per si fos poc, afirma que la llengua pròpia de Catalunya és el castellà.
Cal remarcar que és aquesta la suposada esquerra espanyola, que té un discurs que, potser sense voler-ho, ens remunta a l'època franquista amb el discurs del rei Joan Carles I on afirmava que el castellà mai va ser imposat a ningú.
Cal recordar que aquesta nit al voltant de les 22:15 TV3 emet un programa sobre els polítics catalans Companys i Macià. Espero que ningú se'l perdi.
Ànims!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)