Acomiadament

Malauradament aquest post és, segurament, un acomiadament.
D'aquí poques hores és probable que ens hagem d'acomiadar de totes les llibertats assolides en aquests últims vuit anys. Matrimoni homosexual, llei de l'avortament, ajudes als necessitats, espais públics sense fum etc. I encara llibertats més antigues, com la llei d'Immersió Lingüística de Catalunya.

I això sense parlar de Catalunya, que serà, juntament amb Euskadi,Galicia, i les Balears (si és que els pobres poden estar més fotuts encara) els que pitjor part s'enduran.

Jo no perdré l'esperança fins que l'escrutini sigui del 100%, i espero que tampoc ho feu vosaltres.

Però per si de cas, m'agrada recordar moments pitjors que ha viscut el nostre país i que hem aconseguit superar com valents i lluitadors, com el poble català.

El 1714 ens van eliminar totes les nostres llibertats, quan en vam recuperar unes poques, 225 anys després, el 1939 ens les van tornar a eliminar totes, i fins 36 anys després no en vam tenir cap. 21 anys després els populars van tornar a pujar al govern, i gràcies al nostre president, tot i que no comparteixo el seu ideari, ho vam poder superar.

Així que catalans, no patiu, ja mai tornarem a un estat espanyol socialista, la pròxima parada és una REPÚBLICA CATALANA.

Sembla que avui sigui un dia negre per a l'independentisme, però no. És clar que no és pas el millor, però tot té una part bona.

Gràcies a les mil "putades" que ens farà aquesta gent els catalans que encara se senten còmodes dins d'Espanya deixaran de fer-ho, es radicalitzaran.

Això és l'últim pas a la independència, catalans.

I m'agradaria demanar perdó per la senzillesa i rapidesa d'aquest "article", però ni el meu estat d'ànim ni el estudies em permeten allargar-me.

I sobre tot, tingueu en compte que els ideals mai moren, i per ells hem de lluitar.

Visca la República Catalana.
Visca la nostra terra.
VISCA CATALUNYA.