El català a les Balears

Primer de tot vull disculpar-me per trigar tant en tornar a escriure, però el curs no em permet fer-ho tant com m'agradaria.

M'agradaria deixar clar que aquí, tot i que parlaré de les Illes Balears, no vull discutir sobre el nom de la llengua, o català o mallorquí, o mallorquí o català, és indiferent. Llámalo X.

Cal deixar clar també, que no sóc procedent de les Illes Balears, i potser parlo un xic des de la ignorància, però em limitaré a parlar del que he llegit a la premsa, i els meus coneguts balears m'han explicat. És clar, també donaré la meva opinió personal.

Durant les últimes setmanes hi ha hagut forces polèmiques relacionades amb la llengua a les Balears: ús del català a l'administració, canvis de topònims, cancel·lacions de subvencions etc.

Aquest agost es va produir el primer "atac" al català, quan el president de les Illes, el senyor Bauzà, va decidir cancel·lar dels subvencions a totes les publicacions no diàries escrites íntegrament en català, retirant-lis així una ajuda de 125.000€ a un total de 37 publicacions.
Això, des del meu punt de vista, és un atac més que gratuït al català i a la cultura en general. També és cert que en temps de crisi tot s'hi val.

Durant l'anterior Juliol l'amant de la llengua, senyor Bauzá, va promoure una llei per la qual no era un requissit necessari parlar català per accedir a un càrrec de funcionari a la comunitat balear.
Això creà força de polèmica per part del poble, indignat. Però finalment el Tribunal Superior de Justícia declarà que la llengua catalana “és l’idioma propi de les Illes Balears, de tots els seus ciutadans i entitats”, i per tant, és “plenament constitucional que s’exigeixi el seu coneixement per accedir i promocionar en l’àmbit de la funció pública”.

Ara passem al pla de l'absurd:

El mes d'Octubre l'alcaldessa de Maó, també popular, va decidir canviar el nom de la ciutat, sense tóoni só.
L'actual nom oficial de la ciutat és el de Maó, sense H i amb accent tancat a la O, i la traducció al castellà, tot i que no oficial, és Mahón, amb H i acabat en N.ç
L'alcaldessa no s'ha limitat a traduir el nom, si no que aposta per una forma bilingüe com la de la ciutat de Sant Sebastià, el nom oficial de la qual és Donostia - San Sebastián.
Però per a una popular com és aquesta senyora això és poc. Així que ella no fomenta la forma Maó - Mahón, o Mahón - Maó, sinó que ha decidit eliminar totalment el topònim català original i inventar-se'n un de nou. Així l'alcaldessa proposa anomenar a la ciutat Mahó - Mahón o Mahón - Mahó.
Tot i que això no ho dirien, suposo i és gairebé segur, que això no és més que una estratègia per "descatalanitzar" la ciutat.

D'acord amb la Llei de Normalització lingüística de 1986, l'article l4 estableix que "Correspon al Govern de la Comunitat Autònoma, d'acord amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la Comunitat Autònoma…". I en aquest cas la Universitat de les Illes Balears ja s'ha pronunciat fent saber que Mahó no s'adapta a la grafia catalana actual, i que aquesta és una forma arcaica. També ha recordat que l'ús de la forma Mahón només és adequada en "usos no oficials".

I per acabar, dues notícies ben recents.
Avui s'ha conegut que l'ajuntament de Palma ha decidit tornar a anomenar la ciutat Palma de Mallorca, després d'haver-se anomenat només Palma des de feia 13 anys.
Aquest canvi es produí ja que segons la tradició la ciutat sempre s'ha anomenat Palma, i no pas Palma de Mallorca, ja que aquest fou un nom imposat des de Madrid al segle XIX.
Ara, però, el PP ha decidit tornar a 1998 i a Palma de Mallorca, segons els portaveus aquest canvi es realitza a causa de que l'anterior canvi no es va dur a terme de forma adequada, i especifiquen també que això ajudara a fomentar el turisme, si és que això li cal a Mallorca, ja que el nou topònim ajuda a situar la ciutat al mapa.
És clar, en aquest cas a alguns populars els hi caldria rellegir l'article 14 de la Llei de Normalització Lingüística de 1986, abans esmentada.

És tan fresca la notícia que encara no s'ha pronunciat ningú més. Tot i que cal dir que #ésPalma ja és Trending Topic a Twitter.

També avui, el director en funcions d'IB3 (la televisió autonòmica de les Balears, íntegrament en català) ha fet saber que la televisió pública començarà a emetre pel·lícules en castellà.
Segons l'empresari això és fa per estalviar temps i diners en les pel·lícules d'estrena, ja que fins ara IB3 en comprava els drets i s'esperava a que TV3 les dobles, i era aleshores quan les emetia. D'aquesta manera no caldrà esperar.

Tot i que la llei estableix que el català ha de ser la llengua vehicular d’IB3, i que una de les funcions de la cadena ha de ser precisament la difusió de la llengua no sembla que aquesta mesura no es dugi a terme. I es tem que això provoqui l'ús del castellà com a llengua vehicular a la cadena en poc temps.

I això és tot per avui, però aprofitant la temàtica d'aquest article penjaré una entrevista a una jove mallorquina de 17 anys que vaig dur a terme per al meu Treball de Recerca. La jove illenca ens parla de la realitat lingüística del jovent mallorquí.

(En aquesta entrevista usarem el nom C.E: per a l'entrevistada per tal de mantenir el seu nom en l'anonimat)

Na C.E. és una jove de 17 anys procedent de Santanyí, Mallorca. En aquesta entrevista ens ensenyarà la seva visió sobre l’actualitat política i lingüística balear.
- Hola C.E., bon dia, i primer de tot, moltes gràcies per ajudar-me.
Bon dia Sergi, és tot un gust.
- Doncs si et sembla bé, començem!
Idò, som-hi!
- Quina és la llengua majoritària al teu entorn?
El català.
- Hi ha hagut molta polèmica darrerament sobre la diferenciació entre català i valencià. Succeeix el mateix a les Balears?
Sí, la gent confon ser català amb parlar el català i es defensen dient “jo no xerr català perquè no som català. Som mallorquí!” Tot i que no hi ha pas tanta gent com a València amb aquest discurs.
- A les Balears hi predomina un sentiment catalanista o pancatalanista, o més aviat, tot el contrari?
Hi ha de tot, hi ha qui té el sentiment catalanista molt arrelat, però no són majoria.
Es podria dir que els mallorquins “autèntics” són més “mallorquinistes”.
Defensen la terra de Mallorca, la cultura i també la llengua, però mallorquina, no catalana.
I també hi ha qui és espanyol i Mallorca li importa ben poc, és clar.
Que, a veure, els que defensen Mallorca molts cops també defensen Espanya.
- Es podria dir que el sentiment “mallorquinista” és un sentiment unionista?
Sí, per a un gran sector dels “mollorquinistes” sí.
- I aquests són una majoria?
No t’ho puc assegurar, però jo crec que sí.
Cal dir que aquest “odi” o ràbia que molts catalans senten cap a Espanya aquí és diferent, la majoria de gent no el té. No és que defensin molt Espanya però els hi és igual ser espanyols, no els hi fa cap mal, ja els hi està bé.
Suposo que això es deu, en part, a que Catalunya sempre ha tingut un sentiment més nacionalista i això ha provocat que Espanya s’hi fiqués més que no pas amb les Illes.
- L’actual govern balear fomenta aquesta situació?
Home, partint de que en Bauzà (actual president de les Illes Balears del Partit Popular) abans de ser president va dir que hi havia tres llengües, una per illa, sí.
També s’està plantejant donar la opció del castellà com a llengua vehicular, però de moment no s’ha fet res d’això. De moment només ho diuen, d’aquí a un temps ja ho veurem el que fan.
També em sona que van dir que IB3 (televisió autonòmica balear) podria fer servir totes dues llengües, ara només s’utilitza el català (o mallorquí).
- Existeix algun partit catalanista o pancatalanista a les Illes Balears?
Sí, hi ha el Partit Socialista Mallorquí (Partit Socialista Menorquí a Menorca) i Esquerra Republicana també hi és.
- I aquests són partits majoritaris?
No, no ho són.
- Doncs això és tot C.E., moltes gràcies.
De res, quan vulguis aquí hi som.